Els primers resultats

Després de 3 mesos entrenant volum (que consisteix en fer hores i hores a sobre de la bici a ritme tranquil) i seguint el meu instint de basar-me en la fórmula de Karvonen, sembla que la cosa rutlla. Això de tenir en compte les meves pulsacions mínimes crec que ha sigut la clau, i és que, al tenir-les altes: 78ppm, si seguia estrictament el que em deia el Chema Arguedas, resultava que quan havia d'anar al 60%, en dues pedalades ja hi era i la sensació de fer exercici era completament nul. Per això, vaig decidir canviar el mètode... Total, tampoc hi havia tanta diferència, però tot i anant lenta, com és recomanable, tenia la sensació d'aquell puntet d'exercici que ja m'anava millor. Doncs bé, avui m'he tornat a revisar les meves pulsacions en repòs i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que estaven en 65ppm. Jo diria que és el primer cop en la meva vida que tinc aquestes pulsacions en repòs. Per mi, això ja és tot un èxit... Mica en mica, s'omple la pica.

De lo que sólo las mujeres podemos hablar.

Pues sí. Hoy voy a sacar un tema de esos que parecen tabú...y más aún con la osadía de publicarlo en un blog! Y es que es algo que todo el mundo sabe pero, al no comentarse, parece que nadie valore.

Se estima que aproximadamente el 60% de las mujeres sufren dolores menstruales. Las mujeres deportistas no somos una excepción! Personalmente, formo parte de este 60%, así que sé seguro que, una vez al mes, tendré malestar físico. Sin embargo, lo que no sé es en qué forma se manifestará cada vez. Y es que soy como una caja de sorpresas y tengo en mi haber todo tipo de sensaciones que no deseo a nadie.

A veces, me visitan las jaquecas que me dejan KO, pero también puede ser que, simplemente me invadan las ganas de llorar sin motivo aparente, sin olvidar el cansancio corporal general y los queridísimos y más reincidentes dolores abdominales. Y ahí no acaba todo, porque estos síntomas siempre vienen combinados o, incluso todos a la vez!

A pesar de todo esto, como sé que no estoy enferma, salgo a rodar igualmente. Por supuesto, que mi rendimiento no es el mismo! Y lo noto! Y me deprimo! Y me animo! Y sigo adelante! Altibajos inevitables...

Pues, si ya es difícil, cuando uno se propone entrenar por el sacrificio que conlleva, fijaros cuando ese "uno" es una mujer! Si es que nos tendrían que poner un monumento!!!

Una bona manera de començar l'any

En primer lloc, feliç any nou a tothom! Avui he estrenat l'any anant en bici. Tot i que no he matinat gaire, els carrers semblava que estaven "tancats". La calma envaïa la carretera, ja que la majoria de conductors i gent "normal" estava dormint la mona... Sort que no sóc la única friki del món... sinó m'hagués sentit com l'Alba del Mecanoscrit del Segon Orígen... i sí, hi havia més ciclistes... I pedalant, pedalant i com qui no vol la cosa he acabat conversant amb tres ciclistes del Papiol: dues noies i un noi... I, quina casualitat, una d'elles havia vist el meu blog i jo el seu: la Núria. Aquesta trobada ha fet d'aquest dia un dia diferent i m'ha donat molt bon rotllo per començar l'any... Per acabar-ho d'arrodonir, avui s'han obert les inscripcions per fer Los 10000 del Soplao i ja m'hi he inscrit. Aquest és un dels meus objectius. Aquest any, sí!